Pyro.

Sona Pyro i ni tan sols veure el número 20 estampat a la pantalleta, la tapisseria vibrant sota les gemes dels dits o el baix insistent em podien transportar a l'aquí i ara.  Sona Pyro a tot volum i jo miro per la finestra, ullo a través del vidre entelat i sento cada un dels petits matisos que neixen de l'entramat de les notes i aparto la mà i me la poso a la falda i la torno a apartar i m'agafo l'altra. 

Noto cada una de les petites llàgrimes que he estat acumulant durant mesos a tot arreu; totes les grans llàgrimes que he amagat sota els cabells, que he nuat al meu esòfag, que he enterrat als pulmons fins a ofegar cada racó de la meva anatomia.  Les petites frustracions de cada dia.  La solitud a l'autobús.  Les paraules que he callat.  Els silencis incòmodes.  Les converses inacabades.  Les vegades que he dit aquell adéu llunyà tan meu, sense abraçades ni petons, l'adéu que sembla per sempre.  Les espatlles que em pesen.  Les rialles de costum.  Les petites grans tragèdies de cada dia.  Al fetge, a les cames, als dits.

He intentat somriure, Pyro, sempre somric amb Pyro.  Sempre la canto, m'esgargamello, la crido movent el cap al compàs d'aquest insistent baix que s'ha acoblat als meus batecs, aquest baix que m'està matant.  Vull obrir la porta i saltar al riu.  Vull obrir la porta i sortir volant.  Vull fugir d'aquesta caòtica escena.

I cada un dels mili litres dins el meu cos em pressiona la pell.  Les mans que ja no agafo.  I em cruixo les meves.  El record encara present de cada una de les pells que hi han estat en contacte.  La bateria a la meva respiració.  Les persones en les que ja no puc creure.  La sang a les meves temples.  El 20 marcat a la pantalleta i jo al seient del darrere, espantada, petrificada, perplexa davant aquesta allau.  Els llavis tremolant.

Ni tan sols sé explicar per què, ni tan sols puc entreveure el motiu d'aquest cop baix de la meva ment, aquesta estocada inesperada, aquest fred monstruós per dins i l'epidermis bullint. Ni tan sols puc formular aquesta angoixa.

I, I won't ever be your cornerstone
I, I don't wanna be here holding on.

I una llàgrima discreta i silenciosa em regalima galta avall.  Sonen els últims compassos.