Diuen que és per la oxcitocina. Diuen que alguna cosa passa quan dos humans posen els palmells de les seves mans en contacte, que és biològic, que tan hi fa intentar que no sigui així, que tan hi fa fugir endavant o enrere, que s'ha creat un vincle. Diuen que és per la oxcitocina, diuen que és natural, que no s'hi pot fer res.
És certament i d'alguna manera que mai podré acabar d'entendre preciós que la fricció dels capil·lars, que la finesa de les pells, pugui evitar que qualsevol discurs tètric, qualsevol fred tenaç, qualsevol traç d'incomprensió, lleugera por, enorme vertigen es converteixi en mar agitada.
Diuen que és per l'oxcitocina. La meva resposta bioquímica es convertí en la meva posició per defecte. Esdevingué el que solia fer quan no pensava, quan no pensava massa.
Diuen que és per la oxcitocina, jo dic que és per sort.
Diuen que és per la oxcitocina, jo dic que és per sort.
Esas explicaciones son muy bonitas y a veces tranquilizadoras, pero nunca me suelen servir del todo. Oxitocina, adrenalina, serotonina. Por muchas cosas que sepa sobre el cerebro, las sensaciones siguen igual de reales, los sentimientos golpean con la misma fuerza y los huracanes nos arrastran con el mismo ímpetu.
ResponderEliminar¿Qué mas da, J.? Nada lo va a hacer menos importante ni más normal.